Les ruïnes del complex d’oci de principis del segle XX surten al mercat per 1,7 milions d’euros, amb forts límits urbanístics que dificulten qualsevol reconversió
El futur del Casino de la Rabassada torna a quedar obert. Les restes del complex, abandonades des de fa més de vuit dècades, s’han posat a la venda per 1,7 milions d’euros en plena serra de Collserola. Tot i el seu valor històric i simbòlic, les restriccions urbanístiques i ambientals fan difícil trobar-hi un ús viable, i cap administració ha mostrat interès a adquirir-lo.
Una venda mediàtica, però amb poques sortides reals
La finca, de més de 10 hectàrees, està catalogada dins el Parc Natural de Collserola i només permet usos molt limitats, com activitats culturals, artístiques o de recerca. No s’hi poden construir habitatges ni reobrir-hi un hotel o restaurant, els usos que històricament havien definit el recinte. Aquest marc legal condiciona directament la venda. Tot i que hi ha hagut interès puntual, no s’ha concretat cap operació, i els intermediaris admeten que la comercialització està lluny de tancar-se. Una de les opcions plantejades és la compra per part d’una administració pública, però fonts municipals assenyalen que aquesta via no s’ha activat.
De símbol de luxe de la Gran Barcelona a ruïna protegida
El Casino de la Rabassada va ser un dels grans projectes d’oci de la Barcelona de principis del segle XX. Inaugurat el 1911 com a ampliació d’un hotel construït el 1899, incloïa casino, restaurant, jardins, llac artificial i fins i tot un parc d’atraccions. El model, però, va tenir una vida curta. La prohibició del joc el 1912 va tallar la principal font d’ingressos i va iniciar el declivi del complex, que acabaria tancant progressivament fins a quedar abandonat.
Després de la Guerra Civil, gran part de les instal·lacions van ser demolides i avui només en queden restes disperses (com el mirador o alguns túnels) enmig de la vegetació.
Què s’hi pot fer i què no?
Els actuals propietaris, dues famílies que van adquirir la finca a mitjan segle XX, han intentat durant dècades rehabilitar l’espai. La clau del bloqueig ha estat urbanística: el Pla General Metropolità ja va classificar el sòl com a rústic als anys setanta, i la declaració de Collserola com a parc natural el 2010 ha reforçat les limitacions. El punt d’inflexió recent és una sentència del Tribunal Suprem del 2025 que va rebutjar la possibilitat de recuperar usos hotelers o de restauració. Aquesta decisió ha acabat precipitant la venda.
Paral·lelament, entitats del territori han alertat de l’estat de degradació de l’espai i han reclamat actuacions de manteniment i seguretat. La finca ha patit vandalitzacions i acumulació de deixalles, fet que accentua la tensió entre conservació passiva i intervenció activa. El cas posa sobre la taula un debat recurrent: fins a quin punt la protecció ambiental garanteix la preservació del patrimoni o, en alguns casos, en dificulta la recuperació.
El futur incert del Casino de la Rabassada no respon només a una operació immobiliària fallida. Reflecteix una tensió estructural entre tres factors: el valor històric del recinte, les restriccions pròpies d’un parc natural i la manca d’un projecte públic o privat capaç d’encaixar-hi. Sense canvis normatius o una aposta institucional clara, el més probable és la continuïtat de l’actual escenari: un espai amb alt valor simbòlic i patrimonial, però sense funció definida, que es manté en un estat de ruïna controlada dins un entorn protegit.
