L’Associació de Veïns de Vallvidrera-Mont d’Orsà comparteix amb l’alumnat de sisè els records i testimonis d’un dels períodes més difícils de la nostra història.
El dia 17 de març van venir el Clàudio, la Lourdes i la Shilpa, membres de l’associació de veïns de Vallvidrera, a explicar-nos què va passar durant la Guerra Civil Espanyola a Vallvidrera. Han fet un documental per saber com va viure aquesta època la gent del barri i ens van poder mostrar alguns testimonis en primera persona.
Van explicar que havien passat moltes coses doloroses com la prohibició del català, el racionament del menjar i molts bombardejos a la nostra ciutat. També van dir que abans de la guerra les escoles eren més semblants a les d’ara que durant la Guerra Civil, de fet, un dels protagonistes explicava com era la seva i s’assemblava molt a com és la nostra.
A les escoles durant la Guerra Civil els mestres podien tractar malament als nens i els pares no solien protestar per respecte als docents. Hi havia nens que no podien estudiar i anaven a treballar a les terres o fàbriques per tenir més diners. A més a més, les escoles d’aquella època eren molt més religioses i es resava molt.
Els refugiats eren persones que tenien por de les bombes i cavaven búnquers per protegir-se de les bombes que tiraven els avions. Vam parlar sobre els refugis que avui dia es poden visitar, ja que a Barcelona n’hi ha molts.
Un dels aspectes que més ens va impactar va ser el problema del racionament del menjar, perquè era limitat a molt poca quantitat i el demanaven amb una llibreta on apuntaven què comprava cadascú.
Primer cada família anava a comprar individualment fins que la guerra va anar empitjorant, cada vegada hi havia menys recursos. La situació era complicada i difícil de superar, ja que faltava menjar i altres coses essencials. Tothom estava en males condicions. Per això, les persones que vivien al mateix barri es van agrupar per aconseguir superar la situació conjuntament.
Va acabar la guerra i tothom tenia temor dins seu perquè havien viscut moltes coses que no volien repetir, la gent evitava parlar del tema, ja que ningú es veia amb cor de recordar-ho.
Vam aprendre moltes coses que avui dia haurien d’ajudar a fer que la societat no repeteixi aquests conflictes.
Reflexions dels participants…
Associació de Veïns de Vallvidrera – Mont d’Orsà: Gràcies a l’impuls de l’Eugeni Casanovas, historiador, veí del barri (i ex-pare del Nabí), fa un parell d’anys l’Associació de Veïns va començar a preservar la nostra memòria oral. Vam fer una dotzena d’entrevistes a la gent gran de la zona. L’Eugeni els va fer preguntes de tota mena, sobre les seves experiències de la guerra i postguerra i sobre la seva vida en general. De moment hem fet un documental d’una hora de durada i tenim material per fer-ne més. Enguany volem fer més entrevistes, sobretot a dones, un col·lectiu que moltes vegades es deixa de banda.
Lourdes Calverol: Transmetre les experiències i el coneixement adquirit perquè les noves generacions reflexionin, sempre ha estat important per construir una societat millor. I això és el que hem aportat aquest matí.
Claudio Frola: Als nens els encanta la història i l’absorbeixen amb molta facilitat.
Shilpa Baliga: És la tercera vegada que fem l’activitat de memòria històrica amb la classe de Sisè del Nabí. Fer-la aquesta vegada amb la Lourdes Calverol va ser tot un luxe: té molta experiència com a mestra i molta traça per explicar coses complicades d’una forma senzilla i amena. El debat que es va obrir amb l’alumnat va ser fascinant i espero que hagi continuat a casa.
