Els inicis de la teoria de la transmissió de les ones de ràdio daten dels anys 1873 i 1888. La invenció de la ràdio queda encara en l’actualitat en litigi entre Nikola Tesla i Guglielmo Marconi. En tot cas va ocórrer pels voltants de l’any 1900 quan es va fer la primera emissió de veu.
A Barcelona la primera emissora de ràdio va instal·lar-se al terrat de l’Hotel Colón sobre el teatre Tívoli. Va començar a emetre el 14 de novembre de 1924. Al mateix terrat comptava amb una antena d’uns 30 metres d’alçada. Les emissions no duraven aleshores pas tot el dia, només unes hores a la tarda fins al vespre. Hi havia una petita orquestra que tocava música en directe. El primer director en va ser Fernando Jaumandreu Obradors (1987-1945) que dirigia també l’orquestra del Liceu.
El 1926 l’antena es va posar al cim del Tibidabo, vora l’hotel La Florida. Constava de dues torres d’uns 50 metres cadascuna. El 1928 en Rubió i Tudurí, a més de l’enjardinament de la zona del cim, va fer construir-hi el pavelló que albergava la maquinària d’accessoris de l’emissora. EAJ-1 era de Ràdio Barcelona, i ben aviat va passar al carrer de Casp, formant part ja el 1926 per coaccions ineludibles del general Primo de Rivera, i fins a l’actualitat, de la cadena SER. El 14 d’abril de 1931 l’emissora va emetre el discurs que el president Macià va fer des del balcó del Palau de la Generalitat per proclamar la República Catalana.
Per aquells anys de la dictadura d’en Primo de Rivera el meu avi Armengol va intentar promocionar la telefonia mòbil. Però a l’inventor que crec que es deia Alcalde el varen ficar a la presó amb el càrrec de «competència desleial a la Companyia Telefònica Nacional de España». Suposo que en Cambó devia ser darrere d’aquesta denúncia, ja que tenia molts interessos en la xarxa de telefonia terrestre a Espanya. Comprava el material al Canadà com a ciutadà argentí, i el revenia a Espanya. Esquivava mitjançant la seva doble nacionalitat el bloqueig comercial internacional contra la dictadura espanyola. L’inventor d’aquell primer telèfon mòbil no crec que sigui reconegut fora de l’àmbit familiar. Era hipermetrop i podia saber l’hora, a la plaça Catalunya estant, tot dirigint la vista cap al rellotge de la torre dels escolapis de Sarrià. Quan anava caminant pels carrers de l’Eixample la gent el titllava de boig: «Mireu aquell home: està parlant sol!», deien.
Des del seu aparell marcava el número de telèfon d’algun conegut i hi conversava; però la conversa se sobreposava al so de l’emissora EAJ-1, ja que feia servir aquesta antena com a repetidor del senyal. D’això ara farà cent anys. Veiem ja tan «normal» anar a parlar pel telèfon mòbil pel carrer! Però encara ens sobta no tenir cobertura a alguns indrets de Collserola, ni que sigui vora el Tibidabo. I que a moltes zones dels Pirineus no n’hi hagi, a no ser per telefonia satel·litària. Em pregunto com seria ara la telefonia mòbil si s’hagués promocionat aleshores.
