Banner de la revista amb el perfil de Collserola

Collserola conquerida pels transports

—

per

Xavier Gonzàlez Sanz

a

Comparteix-ho

Les primeres dècades del segle XX veuen l’expansió dels transports mecànics: Xarxes ferroviàries extenses, l’ús de l’automòbil i els primers viatges comercials en avió. El futur es concep com el triomf dels transports i les comunicacions. Connectar territoris significa impulsar el creixement econòmic i el progrés en tots els àmbits. Amb aquesta idea alguns veuen la serralada de Collserola com un territori encara mancat de transports, per més que hi accedeixen dos funiculars i dos tramvies.

L’any 1926 l’empresari Josep Marsans Claramunt va sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona la concessió per construir i explotar un ferrocarril aeri a Collserola. L’objectiu era “facilitar el turisme i la comunicació entre Vallvidrera i el Tibidabo” i enllaçar els dos funiculars de la muntanya. El traçat havia de sortir de la fonda Can Baldiró i acabar al vessant del Tibidabo orientada cap a Vallvidrera, sota el restaurant i l’església aleshores en construcció. El recorregut tindria 1.065 metres de longitud i un desnivell de 65 metres, amb doble via d’anada i tornada i torres metàl·liques de 10 a 20 metres d’alçada que sostenien els cables.

La velocitat de les cabines no superaria els 2 metres per segon, regulada per un maquinista mitjançant frens especials situats a les estacions terminals. Cada cabina tindria una capacitat de 25 passatgers, entre asseguts i drets. Els plànols originals existents a l’Arxiu Contemporani de Barcelona ens donem la idea de l’aspecte de les cabines d’aquest transport.

«Audaz visión de una Barcelona futura» segons La Ilustración Ibero-americana

L’autor del projecte, l’enginyer Ricardo López, defensava l’elecció d’aquest sistema pels bons resultats obtinguts en instal·lacions similars ja en funcionament a Chamonix i al Mont Blanc, com també en altres indrets d’Alemanya, Àustria i el Brasil. Malgrat tot, la concessió va ser denegada. D’una banda, el traçat afectava dos-cents metres de parc municipal; de l’altra, es considerava que la instal·lació, qualificada de “voluminosa i productora de soroll”, tindria un impacte negatiu sobre l’arbrat i l’entorn natural.

Josep Marsans va aprofitar l’experiència d’aquest projecte fallit per impulsar un nou ferrocarril aeri que connectés l’estació de Monistrol de la línia dels Ferrocarrils Catalans —inaugurada el 1922— amb el monestir de Montserrat. Aquesta vegada, el projecte —novament signat per Ricardo López— va ser aprovat el 1928. L’aeri de Montserrat es va inaugurar el maig de 1930 i continua en servei fins avui, sense haver patit cap accident greu en gairebé un segle de funcionament.

Una mica més endavant en el temps, la revista La Ilustración Ibero-americana dedica un número especial a l’Exposició Universal de 1929. Un dibuix titulat Audaz visión de una Barcelona futura, mostrava com imaginava l’artista la ciutat del futur: una Barcelona plena de gratacels, ferrocarrils urbans circulant per ponts elevats i endinsant-se en un túnel sota l’Observatori Fabra —amb la Carretera de les Aigües ben visible—, i un cel solcat per tota mena d’aeronaus: dirigibles i avions capaços d’enlairar-se i aterrar a les cobertes dels grans edificis.

Allò que crida més l’atenció és el viaducte monstruós que s’alça per damunt de la ciutat i enllaça Montjuïc —urbanitzat amb motiu de l’Exposició— amb Collserola. En aquell moment s’estava desenvolupant el nou port franc, situat darrere de Montjuïc, que havia de convertir-se en la sortida natural dels productes de la indústria del Vallès. El viaducte imaginat superava la muntanya per connectar directament amb els centres fabrils de Terrassa i Sabadell. El mateix peu de foto ja plantejava l’alternativa de travessar Collserola mitjançant comunicacions subterrànies, una solució més raonable que, com hem vist, acabaria sent la triada, afortunadament.

Cent anys després, els barris de muntanya han incorporat autobusos a l’oferta de transports, sovint saturats pels visitants que van al Tibidabo. Potser caldria reprendre la idea del telefèric per alliberar el 111 de les aglomeracions actuals.